Consells pels animals i les plantes

Les alteracions geofísiques provocades per corrents d’aigua subterrànies, fractures geològiques etc. afecten a la majoria dels animals de la mateixa manera que al ésser humà. Si obliguem a qualsevol animal tan si és domèstic com de granja a estar sobre una alteració tel·lúrica, el més segur és que es posi malalt, infeccions, reumatisme, paràlisis, ceguesa, nerviosisme, anèmia, anorèxia, inflamació de les articulacions i debilitament general són les afeccions més característiques en aquests casos.

Els animals lliures no tenen problema ja que el seu instint els indica quins són els llocs que han d’evitar.

Els gossos difícilment s’estiraran en una zona alterada, i si els obliguem a estar-hi actuaran amb nerviosisme i bordant contínuament sense raó aparent, a més el seu estat físic s’anirà deteriorant paulatinament.
De totes formes molts animals de companyia amb una vida sedentària i en llocs tancats acabaran per perdre la capacitat instintiva per a reconèixer els lloc alterats.

Normalment els ocells tampoc solen fer els seus nius sobre una zona alterada.
En canvi els gats i els felins en general prefereixen els punts amb forta radiació tel·lúrica , però no ens hem de refiar d’on es col·loqui un gat que tinguem en la casa, ja que si fa molts anys que hi està fent vida sedentària haurà perdut la capacitat i no ens servirà com indicador infal·lible dels llocs perjudicials.
També les formigues solen fer els seus nius en llocs de gran alteració, sobre tot en fractures, falles geològiques i sobre venes d’aigua subterrània sobretot allà on coincideixin amb un creuament de línies Hartmann o Curry.
Els nius d’abelles també es troben amb molta freqüència en llocs alterats, si els criadors de mel posessin la bresca on les abelles posen la mel, en llocs de forta radiació, ràpidament notarien la hiperactivitat de les abelles que posarien el triple de mel que si estiguessin en zona neutra. 

Les plantes tant d’interior com d’exterior, en general també són sensibles als camps magnètics terrestres, i si les col·loquem sobre de una perturbació tel·lúrica acabaran per morir-se, al igual que les tanques o bardisses que posem per delimitar un jardí, es fàcil veure on hi ha una zona perturbada ja que els “setos” o bardisses que hi hagin plantats a sobre l’alteració no hi haurà manera de que hi visquin i si ho aconseguim sempre seran de mida molt inferior i dèbils als que hi ha plantats en zona neutra.