Contaminació Elèctrica i Electromagnètica
Hi ha forces patologies que poden estar associades a la contaminació elèctrica en la llar, sobretot en els dormitoris, degut a que solem passar una mitja de 8 hores en el llit, la major part de les molèsties solen estar associades a trastorns nerviosos, excitació neuronal, tensions musculars, dolor, entumiment, esgotament, problemes en la pell o capil·lars, pèrdues exagerades del cabell, picor, conjuntivitis, pesadesa d’ulls o sensació de tenir-hi sorra, depressions, alteracions en el sistema immunològic, fins arribar a malalties greus.
La majoria d'aquestes patologies desapareixen al poc temps de no estar exposats a la contaminació elèctrica, però també s’agreuja més si estem exposats a la contaminació elèctrica i a més estem sobre d'una alteració tel·lúrica (falla, vena d’aigua, creuaments Hartmann etc.)
Si aquesta contaminació elèctrica o electromagnètica està generada per focus exteriors com poden ser (línies d'alta o baixa tensió, transformadors situats al carrer, línies de tren electrificades, emissores de radio d'amplitud modulada AM, etc.)o per focus interiors com (instal·lació elèctrica defectuosa, electrodomèstics, etc.) constitueixen riscos de salut molt elevats per a les persones exposades a la seva influència. Si el problema està a l'exterior de la vivenda, la solució no depèn de l'usuari i de vegades és de difícil solució.
La distancia de seguretat recomanada entre una vivenda i una línia d'alta tensió seria en principi de 250 metres, encara que en alguns casos aquesta distància quedi curta i pugi ser superada pel camp produït per la línia.
Però en molts dels casos els camps elèctrics que succeeixen en les vivendes procedeixen d'una presa de terra defectuosa o inexistent, per lo que n'hi haurà prou en col·locar-la correctament, perquè gran part de la problemàtica desaparegui, un altre possibilitat és que el cablejat sigui insuficient pel pas de la corrent, això sol passar quan es canvia de voltatge de 125 V a 220 V, sense substituir l’antic cablejat.
Lo millor que podem fer en una instal·lació és protegir els cables mitjançant tubs com els utilitzats en la protecció contra incendis, o cables coaxials que són cables protegits, d'aquesta manera evitem que el camp elèctric surti del tub, i per tant que ens perjudiqui, una altre opció és col·locar una malla a la paret protectora del camp elèctric, un altre solució estaria en col·locar un desconnectador automàtic de fase activa.
Una instal·lació deficient produirà camps elèctrics de certa intensitat, si dormim amb el capçal del llit enganxat a la paret rebrem aquest camp durant tota la nit, segons les ultimes investigacions elevem molt el risc de patir càncer cerebral; abans de produir-se el tumor solen presentar-se símptomes que haurien d’avisar-nos que quelcom ens està afectant. Entre els símptomes més habituals en les persones sotmeses a camps tant elèctrics com electromagnètics de molt baixa freqüència figuren l'insomni, mal de cap, el cansament injustificat i posteriorment la depressió, símptomes evidents de que algun factor del entorn ja sigui geofísic o electromagnètic (d’origen artificial) ens està agredint i no ens deixa recuperar la relaxació necessària, de tota la tensió acumulada durant el dia.
També els camps magnètics de baixa freqüència repercutiran en forma dràstica en els nivells de Melatonina, que és una hormona amb propietats anticancerígenes segregada per la glàndula pineal (situada a la part posterior del cervell).
